La ingesta humana de microplàstics arribaria a les 120.000 partícules per any

Un nou estudi calcula la quantitat de partícules de polímer que ingerim involuntàriament a través de l'alimentació

Cada any podríem estar ingerint fins a 120.000 partícules de microplàstics. Les traces d’aquests minúsculs fragments de polímer ja han sigut trobades en aliments com el peix, el marisc, els sucres agregats, l’alcohol,  l’aigua i fins i tot en l’aire. Ara, un nou estudi publicat a la revista 'Environmental Science & Technology' de l’American Chemical Society conclou que, basant-se en l’alimentació mitjana d’un ciutadà nord-americà, el consum inadvertit d’aquestes substàncies està augmentant alhora que l’(ab)ús d’aquest material.

La investigació, liderada per un equip de la Universitat de Victoria al Canadà, ha posat en comú els resultats de 26 estudis previs en els quals s’estimava la quantitat de partícules de microplàstics trobades en aliments. Aquesta informació va ser posteriorment extrapolada seguint les recomanacions d’alimentació saludable i les ingestes diàries recomanades d’aquests productes marcades per les autoritats sanitàries (2015–2020 'Dietary Guidelines for Americans'). Les dades obtingudes apunten que cada ciutadà podria estar consumint entre 70.000 i 120.000 partícules de polímer per any. El consum d’aigua embotellada podria implicar fins a 90.000 microscòpics fragments de plàstic més.

Aquestes xifres, no obstant, podrien ser tan sols la punta de l’iceberg. Els responsables d’aquest nou estudi argumenten que encara falten dades per avaluar la presència de microplàstics en el nostre entorn, per la qual cosa els valors obtinguts fins ara podrien haver sigut subestimats. Falta investigar, per exemple, la presència d’aquests compostos en productes com cereals, verdures, carn de bou i ocells de corral, que representen les principals fonts de nutrició, a nivell mundial. Paral·lelament, els ‘efectes adversos’ d’aquestes partícules microscòpiques, capaces fins i tot de penetrar en els teixits humans, sobre els organismes continuen sent objecte d’estudi.